Dissabte, 6 de la tarda.

Noia davant l’ordinador. Despreocupada, desocupada. Només gaudeix de la música de la radio i del tindre temps. Escriu per fi.

Comunico als presents lectors que tinc dues setmanes de no fer res per davant i que, per tant, a part de fer mil coses inesperades, escriuré molt! Es re-obre el blog!

Però això de tenir temps.. i ser lliure… comporta un perill. Si, si, no tot son floretes! Penseu que a partir d’aquest just moment us treuen totes les vostres obligacions, tots els vostres deures… Només us queden drets i llibertat. I llavors… que feu? Els primers dies