Pressentiments

Crec que faré un apartat de coses que només em passen a mi, perquè això també deu n’hi do…

Resulta que fa uns dies… (De fet, el mateix dia del primer coses que només em passen a mi) Estava jo tornant de l’escola aquella, i a mig camí em vaig aturar. Jo sempre vaig amb la linia vermella del metro fins a San Andreu i allà agafo el tren fins a casa. Però anant cap a la vermella em vaig parar a la blava i vaig decidir, de sobte, que avui aniria fins a Sants o fins a Cornella per agafar

To see the full content, share this page by clicking one of the buttons below
Share and enjoy:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Add to favorites
  • email
  • Google Buzz
  • LinkedIn
  • Live

One Response to “Pressentiments”

  • Gustavo Jorge:

    Wo. Tens raó. Va ser un autentica casualitat o potser un acte del destí pero el que em vaig alegrar de veure’t allà al metro va ser indescriptible. Potser sí que existeix una força o potser un llaç que ens uneix a cadascun de nosaltres i en un moment donat es pot fer conscient mitjançant un pàlpit.
    el que sé es que t’estimo moltisim i estic content que el destí t’hagi posat a la meva vida.

    Te amo Anna

Leave a Reply