Saps aquells dies en que et poses el despertador a les 7 del matí, tota ilusionada i amb moltes ganes d’anar a classe a veure una presentació que dura menys que el teu trajecte fins a classe? Son estranys, però jo ahir em sentia així. Però per alguna raó estranya aquest matí no m’he llevat fins les 8.30, o sigui que m’ha estat impossible assistir-hi. He començat el que es podria dir una “rutina de vagància” que bàsicament consisteix en no fer absolutament res útil durant el temps en què hauries d’estar fent aquella altra cosa. Com avui. Fins que