Tinc això tan abandonat… No és que ningú em segueixi ni res, però em fa pena. Jo acostumava a escriu-re una mica cada dia, i ara no escric ni quan ho necessito. M’he proposat penjar alguna cosa cada dia, però ja es veu que no hi ha manera. Primer se m’espatlla el carregador del portàtil, i després hi ha la meva vida, que dia a dia es complica i que ja no sé on em porta. Aquí estic, sola a casa, escrivint una entrada que no llegirà ningú. Lo fotut d’estar sola no és la soledat en si, sinó el