Recordava el passat, s’imaginava el futur i analitzava el present. En aquell moment va decidir que les coses havien de canviar. No podia quedar-se de braços plegats veient com passava la vida. Aquell paper escrit temps enrere li havia obert els ulls.

A l’ institut s’havia marcat molts propòsits sobre la vida que l’esperava. Coses com de què treballaria o on viuria. Ara mirava aquell paper i s’adonava de què no havia complert cap d’aquells propòsits. El dia a dia havia convertit aquell treball temporal en la seva feina de tota la vida i el pis de la mare en casa