Author Archive

Neu, blanca neu… (II)

O com no morir (pels pèls) baixant una pista blava... Read the rest of this entry »

Neu, blanca neu…(I)

O com fer el ridícul en esquís... Read the rest of this entry »

Japonès per a dummies 2

Parlem de COMUNICAR-SE: expressions bàsiques. Read the rest of this entry »

El que (no) es sent al matí

Les 7 del matí, surts al carrer i et poses els auriculars sense ni tan sols sentir la magnífica melodia que estaven component els ocells matiners.

De la mateixa manera que no escoltes el cant dels ocells, ignores la lluna, amb la seva fidel estrella, que brillen blanques sobre el cel.

Al no fixar-te en la lluna, que avui està en quart creixent, no t’adones de l’increïble degradat que fa el cel. Davant teu és d’un brillant blau turquesa, amb tocs grogosos que anticipen la sortida del sol, però si et gires, el veus blau fosc, un blau mat, apagat, gris. Si

To see the full content, share this page by clicking one of the buttons below

L’Internet

Misteriosament i per causes no naturals, l’internet ha mort a casa meva. Escric un comunicat a tots els lectors (que d’habituals n’hi ha pocs) des de la facultat de Psicología per què no tinc res millor a fer.

Suposo que a ningú li ve de nou que en una casa hi hagi problemes d’internet, així que m’abstedré de criticar (i no precisament de forma constructiva) la companyia que ens porta (que, tot i que no volia dir-ho, es VODAFONE ¬¬) i el router de merda que no funciona mai.

Gràcies per entendre que no us puc explicar l’exclusiva sobre la meva esquiada.

To see the full content, share this page by clicking one of the buttons below

El síndrome de Don Quixot

No, no sé si realment existeix, però jo el tinc.

Que de què es tracta? Doncs és senzill. Agafa un llibre, llegeix-lo i quan acabis, adona’t de que t’assembles misteriosament al personatge principal. Agafa un altre llibre, amb un personatge principal totalment diferent, i ves per on, et passa el mateix. Mira una pel·lícula de l’època romana, i mira com t’assembles a la desgraciada de la història. I així amb tot. Jo crec que és per excés d’empatia. Si, si, un excés d’empatia et pot tornar boig. Et fa creure que tu ets com el/la protagonista de la història i que,

To see the full content, share this page by clicking one of the buttons below

Per a tot hi ha un primer cop

O com sobreviure a la primera entrevista de feina... Read the rest of this entry »

Segona primera visita

O com retardar la visita ginecològica fins a 6 mesos. Read the rest of this entry »

Pressentiments

O com el destí actua quan agafem el metro Read the rest of this entry »

Pa de pessic ¿No?

O com cuinar sense ingredients essencials i prohibits. Read the rest of this entry »