Les 7 del matí, surts al carrer i et poses els auriculars sense ni tan sols sentir la magnífica melodia que estaven component els ocells matiners.

De la mateixa manera que no escoltes el cant dels ocells, ignores la lluna, amb la seva fidel estrella, que brillen blanques sobre el cel.

Al no fixar-te en la lluna, que avui està en quart creixent, no t’adones de l’increïble degradat que fa el cel. Davant teu és d’un brillant blau turquesa, amb tocs grogosos que anticipen la sortida del sol, però si et gires, el veus blau fosc, un blau mat, apagat, gris. Si