Universitaria
Tornar a començar
No vull ser adolescent!
El síndrome de Don Quixot
No, no sé si realment existeix, però jo el tinc.
Que de què es tracta? Doncs és senzill. Agafa un llibre, llegeix-lo i quan acabis, adona’t de que t’assembles misteriosament al personatge principal. Agafa un altre llibre, amb un personatge principal totalment diferent, i ves per on, et passa el mateix. Mira una pel·lícula de l’època romana, i mira com t’assembles a la desgraciada de la història. I així amb tot. Jo crec que és per excés d’empatia. Si, si, un excés d’empatia et pot tornar boig. Et fa creure que tu ets com el/la protagonista de la història i que,
L’atenció i el nostre voltant
Avui hem fet una conferència a història de la psicologia sobre l’evolució d’aquesta a Espanya. Estava interessant, però una conferència és una conferència i m’estava mig adormint quan ha ressonat la paraula maçó(de mason, de la germandat maçònica). I de cop he tornat a la conferència i he escoltat més atenta. Resulta curiós que, estant jo llegint “El simbol perdut” del Dan Brown, on parlen (precisament!) de la germandat maçònica entre d’altres coses, apareguin de cop, no un, sino dos maçons a l’explicació d’història. I el més fort, són espanyols!
I llavors… m’ha vingut aquell pensament que tots tenim. Just que estic llegint això
Estrelles i cervesa.
Avui a la uni…
Estàvem a classe d’atenció i percepció, veient unes exposicions sobre anàlisi publicitari. L’última expo (feta ja fora del temps límit) anava sobre un anunci de Heineken (estava molt be, una imatge de París feta exclusivament d’envasos de la cervesa, però això és el de menys) El fet és que el meu company (podríem dir amic) Martí ha comentat una cosa curiosa que se m’ha quedat al cap. T’has fixat mai en què la majoria de marques de cervesa porten una estrella vermella? Heineken en tenia. I la Voll Damm també em sonava. I, ostres! Mahou 5 estrelles!