Avui hem fet una conferència a història de la psicologia sobre l’evolució d’aquesta a Espanya. Estava interessant, però una conferència és una conferència i m’estava mig adormint quan ha ressonat la paraula maçó(de mason, de la germandat maçònica). I de cop he tornat a la conferència i he escoltat més atenta. Resulta curiós que, estant jo llegint “El simbol perdut” del Dan Brown, on parlen (precisament!) de la germandat maçònica entre d’altres coses, apareguin de cop, no un, sino dos maçons a l’explicació d’història. I el més fort, són espanyols!

I llavors… m’ha vingut aquell pensament que tots tenim. Just que estic llegint això